Gregori i l’hivern

Avui vaig a presentar-vos algú que he conegut ha través del correu electrònic. És una persona molt treballadora i que té molt bones idees. Es diu Cecilia Maurig, és bibliotecària i professora de Taller Literari en una escola de Buenos Aires. També es dedica a escriure literatura infantil (petits contes i poemes) i ha publicat dos col·leccions de llibres per a pre-lectors.

Últimament hem estat escrivint-se i he pensat ajudar-la a donar a conèixer la seua obra. De moment, publique un dels seus poemes que, encara que està escrit en castellà, he fet una xicoteta adaptació a la meua llengua per a que puguem utilitzar-lo a les nostres escoles. Espere que us agrade.

GREGORI I L’HIVERN

En les platges congelades
del sud, del fred i del mar
viu un pingüí fredolec
abrigant-se del vent.

Gregori, que així es diu,
porta al coll un fanal
que l’ajuda a calfar-se
i a il·luminar-lo fins al cap.

En realitat el seu problema
és que no li agrada el fred,
no hi ha bufanda ni polaines
que entebeïsquen gels de riuet.

Per les nits, en sa casa
llig el diari en la seua butaca
i espera trobar notícies
d’algun canvi de temporada.

– Quan arribaran els dies
taronja primaveral?
Jo vull xafar la sorra
i no aquest blanc polar.

Tal volta amb esforç trobe
un anunci interessant
i puga canviar la seua sort
de glaçó deambulant.

“ES NECESSITA PIZZER
QUE NO PATISCA DEL CALOR
DEL FORN DE LA CUINA
D’ELEGANT PIZZERIA”

Començarà a practicar,
pastant, enfarinat
i vorà que ixen bones
les pizzes que ha elaborat.

Feliç entre mozzarelles,
complisca per fi el seu somni etern:
“LES PIZZES DE DON GREGORI”
i s’oblide de l’hivern.Cecilia Maurig
Podeu llegir altres poemes d’ella al bloc “Poesia Infantil i Juvenil”, aquesta vegada en castellà.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.